23. He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny.
24. Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat?
25. He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
26. I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
27. Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri.
28. He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.
29. Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.