1. M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors.
2. Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.
3. Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món.
4. M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.
5. L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam.
6. Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil.