6. Un temps de cercari un temps de perdre,un temps de guardari un temps de llençar.
7. Un temps d’esquinçari un temps de cosir,un temps de callari un temps de parlar.
8. Hi ha un temps d’estimari un temps d’odiar,hi ha un temps de guerrai un temps de pau.
9. El qui treballa, què en treu del seu esforç?
10. M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:
11. ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.
12. Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida.
13. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
14. Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.
15. Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.
16. Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.
17. I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»
18. Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.