2. les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit.
3. Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel.
4. Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes,
5. feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters;
6. feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves.
7. Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem.
8. Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines.
9. Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. I, amb tot això, conservava la meva saviesa.
10. Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content.
11. Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.
12. Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert.
13. I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
14. «El savi té ulls a la cara,el neci camina a les fosques.»Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí.
15. Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va.