1. Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va:
2. les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit.
3. Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel.