1. I recorda’t del teu creador,ara que ets jove,abans no vinguin els dies dolentsi arribin aquells anysen què ja no dóna gust de viure;
2. abans no s’apaguin el sol i la llum,la lluna i els estels,i, després de la pluja,encara torni la nuvolada.
3. Aquells dies, tremolen els homesque abans guardaven la casa,els més vigorosos s’encorben;les dones que abans moliensón poques i deixen de moldre,les qui guaitaven per les finestresja només veuen foscor;
4. i es tanquen les portes del carrermentre s’apagala remor de la mola;l’home es llevaamb el cant dels ocells,però totes les cantúries es perden.
5. Llavors, una pujada espantai es té por de fer camí.L’ametller floreix,la llagosta s’engreixai la tàpera madura,però l’home se’n vaal seu estatge etern,i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6. Sí, recorda’t del teu creadorabans no es rompi el fil de platai el llantió d’or s’esberli,abans no s’esmicoli la gerra a la fonti la corriola del pou es trenqui,
7. abans la pols no torni a la terra,el lloc on era,i l’alè de vida retorni a Déu,ell que l’havia donat.
8. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9. Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.
10. Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.
11. Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12. A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13. Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home.
14. Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.