1. Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem.
2. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,tot és efímer, tot és en va.
3. Què en treu l’homede tots els treballsamb què s’afanya sota el sol?
4. Una generació se’n va,i una altra ve,però la terra es manté sempre.
5. El sol surt, el sol es pon,anhelant d’arribar al llocd’on tornarà a sortir.
6. El vent bufa de tramuntana,ara es gira de migjorn;dóna voltes i més voltesi refà el camí que havia fet.
7. Els rius corren cap al mar,i el mar no s’omple mai;però els rius no cessend’anar sempre al mateix lloc.
8. Les paraules són pura rutinai no val la pena de parlar;l’ull no s’acontenta del que veuni l’orella del que sent.
9. Allò que ha passat tornarà a passar,allò que s’ha fet tornarà a fer-se:no hi ha res de nou sota el sol.
10. Quan d’una cosa diuen:«Mira, això és nou!»,segur que ja existia abans,en el temps que ens ha precedit.