69. Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls d’un cogombrar: no espanten ningú.
70. Són talment un arç de l’hort on es posen ocells de tota mena, o com un cadàver abandonat dins la foscor del sepulcre.
71. Mirant la seva porpra i les robes arnades, comprendreu que no són déus. I a la fi, devorats pels corcs, seran la vergonya del país.
72. Per això, un home sense ídols i fidel a Déu val més que no pas aquests déus. Mai no farà el ridícul com ells!