61. els núvols, quan Déu els dóna l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant;
62. el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements.
63. Per tant, res de pensar o proclamar que són déus uns que són incapaços d’emetre un judici o de fer cap bé als homes!
64. Per consegüent, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
65. Ells no poden maleir els reis ni beneir-los.
66. No poden fer desaparèixer cap senyal en el cel, no poden brillar com el sol o il·luminar com la lluna.
67. Fins les bèsties salvatges són superiors als déus, perquè poden valer-se per si mateixes i amagar-se al seu catau.
68. No es veu per enlloc que siguin déus! Per tant, no els heu de respectar!
69. Aquests déus de fusta xapada de plata i or són com els espantalls d’un cogombrar: no espanten ningú.
70. Són talment un arç de l’hort on es posen ocells de tota mena, o com un cadàver abandonat dins la foscor del sepulcre.
71. Mirant la seva porpra i les robes arnades, comprendreu que no són déus. I a la fi, devorats pels corcs, seran la vergonya del país.
72. Per això, un home sense ídols i fidel a Déu val més que no pas aquests déus. Mai no farà el ridícul com ells!