53. no resoldran cap plet de ningú ni alliberaran cap víctima de la injustícia:
54. poden tant com les gralles que volen entre cel i terra! Si un llamp cau al temple d’aquests déus de fusta xapada de plata i or, els sacerdots fugiran a corre-cuita, però els déus es cremaran com l’embigat del sostre.
55. Si un rei al capdavant de l’enemic els ataca, no li podran pas resistir.
56. ¿Com, doncs, es pot admetre o creure que són déus?Aquests déus de fusta xapada de plata i or no són bons per a salvar-se de lladres o bandolers.
57. Aquests se n’apoderen, els arrenquen l’or, la plata i els vestits que els cobrien, i s’escapen. Però ells no són capaços ni d’ajudar-se a si mateixos.
58. Un rei tot cofoi de la seva valentia, o un estri que fa servei al seu amo, o la porta d’una casa que guarda el que hi ha a dintre, o la columna de fusta d’un palau, tot val més que no pas els falsos déus.
59. El sol, la lluna i les estrelles que fan llum compleixen la seva missió amb docilitat;
60. igualment tothom pot veure el fulgor esclatant del llampec; també el vent bufa pertot arreu;
61. els núvols, quan Déu els dóna l’ordre de posar-se en marxa per tota la terra, la compleixen a l’instant;
62. el llamp compleix el seu encàrrec quan és enviat des de dalt a consumir boscos i muntanyes. Però aquests déus no s’assemblen gens ni a la forma ni a la potència d’aquests elements.