42. Les dones, pel seu cantó, s’asseuen pels camins lligades amb cordills i cremant segó.
43. Quan algun vianant se n’emporta alguna per jeure-hi, ella es mofa de la veïna que no ha estat sol·licitada ni ha merescut que algú li trenqués el cordill.
44. Tot el que té relació amb aquests déus és mentida. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
45. Són obra de fusters i d’argenters, no seran res més que allò que els artistes volen que siguin.
46. Si els mateixos que els han afaiçonat no viuran gaire temps,