38. Aquests déus de fusta xapada de plata i or s’assemblen a les roques de les muntanyes. Als seus adoradors els caurà la cara de vergonya.
39. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
40. Els mateixos caldeus contribueixen a fer-los quedar malament. En efecte, quan veuen un sord-mut de naixement, el presenten a Bel, com si Bel fos capaç de sentir-hi, i li demanen que doni la veu a aquell mut.
41. Però ni els mateixos caldeus no són capaços d’abandonar uns déus que no senten ni veuen res!
42. Les dones, pel seu cantó, s’asseuen pels camins lligades amb cordills i cremant segó.
43. Quan algun vianant se n’emporta alguna per jeure-hi, ella es mofa de la veïna que no ha estat sol·licitada ni ha merescut que algú li trenqués el cordill.
44. Tot el que té relació amb aquests déus és mentida. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
45. Són obra de fusters i d’argenters, no seran res més que allò que els artistes volen que siguin.
46. Si els mateixos que els han afaiçonat no viuran gaire temps,
47. ¿com podran ser déus allò que ells han fabricat? De fet, aquests homes deixen una herència buida i vergonyosa.
48. Quan la guerra o una calamitat amenaça aquests déus, els sacerdots bar-rinen com trobaran un lloc on amagar-se juntament amb ells.