29. ¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen?
30. Els sacerdots s’estan en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta;
31. udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari.
32. I arriben a despullar-los per vestir la dona i els fills.
33. Tant si els tractes bé com malament, no s’hi poden tornar. No poden entronitzar cap rei ni destronar-lo.
34. Tampoc no poden donar riqueses ni diners. Si algú no compleix el vot que els ha fet, no perilla que l’hi reclamin;
35. no salvaran un home de la mort ni alliberaran el dèbil de les urpes dels més forts.
36. Mai no tornaran la vista a un cec ni trauran ningú de cap desgràcia,
37. incapaços com són de compadir-se d’una viuda o de fer cap bé a l’orfe.
38. Aquests déus de fusta xapada de plata i or s’assemblen a les roques de les muntanyes. Als seus adoradors els caurà la cara de vergonya.
39. ¿Com, doncs, es pot creure o proclamar que són déus?
40. Els mateixos caldeus contribueixen a fer-los quedar malament. En efecte, quan veuen un sord-mut de naixement, el presenten a Bel, com si Bel fos capaç de sentir-hi, i li demanen que doni la veu a aquell mut.
41. Però ni els mateixos caldeus no són capaços d’abandonar uns déus que no senten ni veuen res!