27. La carn que els és sacrificada, els sacerdots la venen en profit propi. I les dones, en comptes de donar-la als pobres o als malalts, en salen una part per conservar-la.
28. Fins la dona que té la regla o la que acaba d’infantar toquen aquella carn sacrificada. Per tant, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
29. ¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen?
30. Els sacerdots s’estan en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta;
31. udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari.
32. I arriben a despullar-los per vestir la dona i els fills.
33. Tant si els tractes bé com malament, no s’hi poden tornar. No poden entronitzar cap rei ni destronar-lo.
34. Tampoc no poden donar riqueses ni diners. Si algú no compleix el vot que els ha fet, no perilla que l’hi reclamin;
35. no salvaran un home de la mort ni alliberaran el dèbil de les urpes dels més forts.
36. Mai no tornaran la vista a un cec ni trauran ningú de cap desgràcia,
37. incapaços com són de compadir-se d’una viuda o de fer cap bé a l’orfe.