21. Sobre el seu cap i el seu cos, hi volen rats-penats, orenetes i altres ocells. Fins els gats, hi pugen!
22. Veieu com no són déus? Per tant, no els respecteu!
23. L’or que els recobreix per a embellir-los no brillarà pas si no el neteja ningú. Si ni tan sols sentien res quan els fonien al gresol!
24. Els han comprat a bon preu, i això que no tenen ni vida!
25. Com que no tenen peus, han de ser passejats a coll. Així demostren a la gent que no valen res. Als seus adoradors els cau la cara de vergonya,
26. perquè aquells déus no es poden aixecar si mai cauen a terra. Quan els poses drets, no es poden moure per ells mateixos; si els ajups, no es poden redreçar: els presenten ofrenes com n’ofereixen als difunts.
27. La carn que els és sacrificada, els sacerdots la venen en profit propi. I les dones, en comptes de donar-la als pobres o als malalts, en salen una part per conservar-la.
28. Fins la dona que té la regla o la que acaba d’infantar toquen aquella carn sacrificada. Per tant, reconeixeu que no són déus, no els respecteu!
29. ¿Com poden ser anomenats «déus» si són déus de fusta xapada de plata i d’or, i amb dones que els serveixen?
30. Els sacerdots s’estan en els seus temples amb els vestits esquinçats, amb el cap i la barba rapats i amb la testa descoberta;
31. udolen i bramen davant els seus déus com ho farien en un àpat funerari.