Antic Testament

Nou Testament

Càntic Dels Càntics 8:4-14 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

4. Filles de Jerusalem, us conjuro:no desvetlleu l’amor, no el desperteufins que ell mateix ho vulgui.

5. Qui és aquesta que puja del desert,recolzada en el seu estimat?Sota el pomer t’he desvetllat,allí on la mare et va concebre,on la qui et va concebre t’infantà.

6. Posa’m com un segell sobre el teu cor,com un segell sobre el teu braç,perquè l’amor és fort com la mort,la passió, inexorable com l’abisme:les seves flames són flames abrandades,una flama divina.

7. Els mars profunds no podran apagar l’amor,ni ofegar-lo les fonts dels oceans.I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor,només obtindria menyspreu.

8. La nostra germana és petita,no té encara pits.Què en farem, de la nostra germana,el dia que es parlarà d’ella?

9. Si fos una muralla,li construiríem merlets d’argent;si fos una porta,la recobriríem de cedre.

10. Jo sóc una muralla,els meus pits en són les torres.I ara sóc als seus ullscom la qui troba la pau.

11. Salomó tenia una vinya a Baal-Amoni la confià als guardians;cada un havia de collir-ne fruitsper valor de mil peces d’argent.

12. La meva vinya, meva i prou, és per a mi;les mil monedes són per a tu, Salomó,i dues-centes per als guardians dels fruits.

13. Oh, estimada, que sojornes als jardins:els meus companys es deleixen per escoltar la teva veu.Fes-me-la sentir!

14. Fuig, estimat meu,semblant a la gasela, al cervatell,per les muntanyes dels bàlsams.

Llegir capítol complet Càntic Dels Càntics 8