1. He entrat al meu jardí, germana meva, esposa,a collir la meva mirra i el meu bàlsam,a menjar la meva bresca i la meva mel,a beure el meu vi i la meva llet.Mengeu, amics, beveu,embriagueu-vos d’amor.
2. Jo dormia, però el meu cor vetllava.Una veu! El meu estimat que truca:«Obre’m, germana meva, estimada meva,coloma meva, el meu tot;el meu cap és ple de rosada,els meus rulls, de la serena de la nit.»
3. M’havia tret la túnica:com posar-me-la de nou?M’havia rentat els peus:com me’ls tornaria a embrutar?
4. L’estimat passa la mà pel forat de la porta,i les meves entranyes es commouen per ell.
5. M’alço per obrir al meu estimat:les meves mans destil·laven mirra,regalimaven mirra els meus ditssobre l’agafador del forrellat.
6. Obro al meu estimat,però el meu estimat ja no hi era:mentre ell em parlava, jo m’havia esvanit.El cercava, però no l’he trobat,el cridava, però no m’ha respost.
7. M’han trobat els guardesque fan la ronda de la vila.M’han donat cops, m’han ferit,m’han arrencat el mantellels sentinelles de les muralles.
8. Jo us conjuro, filles de Jerusalem:si trobeu el meu estimat,què li contareu?Digueu-li que estic malalta d’amor.
9. En què és el teu estimat millor que els altres,oh tu, la més bella de les dones?En què és el teu estimat millor que els altres,que així ens conjuris?
10. El meu estimat és blanc i rogenc,es distingeix entre deu mil.