1. Que n’ets, de bella, estimada meva,que n’ets, de bella!Els teus ulls són colomsdarrere el teu vel.La teva cabellera és com un ramat de cabresque baixen de les muntanyes de Galaad.
2. Les teves dents són un ramat d’ovelles tosesque pugen de banyar-se.Totes van aparellades,no n’hi ha cap sense companya.
3. Com un fil escarlata són els teus llavis,la teva boca és un encís,dues meitats de magrana són les teves galtesdarrere el teu vel.
4. El teu coll és com la torre de David,que s’alça sobre els cims;hi ha penjats mil escuts,tots els trofeus dels guerrers.