Antic Testament

Nou Testament

Baruc 4:1-14 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. la saviesa és el llibredels preceptes de Déu,la Llei que existirà per sempre.Tots els qui la guardens’encaminen a la vida,però els qui l’abandonen, moriran.

2. Poble de Jacob,retorna i empara-te’n;camina a l’encontre de la seva claror,vés a trobar la seva llum.

3. No donis a un altre la teva glòria,no cedeixis els teus guanysa un poble estranger.

4. Que en som, de feliços,nosaltres, Israel:nosaltres sabemcom hem de plaure a Déu!

5. Coratge, poble meu,ofrena de memorial per a tot Israel!

6. Si heu estat venutsals pobles estrangers,no és perquè jo us volgués destruir.Heu caiguten mans dels vostres enemicsperquè m’irritàveu a mi,el vostre Déu.

7. Exasperàveu el vostre creadoroferint sacrificisals dimonis i no a Déu.

8. Vau oblidar el Déu etern,que us havia nodrit;vau afligir Jerusalem,la qui us criava.

9. Quan ella ha vist que l’enuig de Déuqueia damunt vostre, ha exclamat:«Escolteu, ciutats veïnes de Sió:Déu m’ha cobert d’aflicció.

10. He vist com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.

11. Amb quina alegria jo els havia criat!Amb quantes llàgrimes i planysels vaig dir adéu!

12. Que ningú no vingui a saludar-me:sóc viuda i abandonada de tots.He quedat desertapels pecats dels meus fills,que s’apartaven de la Llei de Déu;

13. no reconeixien els seus preceptes,no seguien els seus manaments,no es deixaven conduirpel camí dret.

14. Veniu, ciutats veïnes de Sió:recordeu com, pel voler de l’Etern,els meus fills i filleseren enduts captius.

Llegir capítol complet Baruc 4