9. I el Senyor ha vetllat per descarregar contra nosaltres aquests desastres, ell que és just en tot el que ens ha manat.
10. Nosaltres no l’hem escoltat quan ens deia que seguíssim els manaments que ell ens proposava.
11. »Ara, Senyor, Déu d’Israel, que vas fer sortir d’Egipte el teu poble amb mà forta, amb senyals i prodigis, amb gran vigor i amb braç poderós, i et vas fer una anomenada com la que encara tens avui,
12. reconeixem que hem pecat, som culpables, hem desobeït tots els teus manaments, Senyor, Déu nostre.
13. Aparta de nosaltres la teva indignació, que només en quedem pocs enmig de les nacions on ens has dispersat.
14. Escolta, Senyor, la súplica i les pregàries que t’adrecem: salva’ns per amor de tu mateix i fes que siguin benvolents amb nosaltres els qui ens han deportat.
15. Que tota la terra reconegui que tu ets el Senyor, el nostre Déu, i que Israel i el seu llinatge porten el teu nom.
16. Senyor, guaita des del teu temple sant i fixa’t en nosaltres. Senyor, para l’orella i escolta.
17. Obre els ulls i mira: els qui han mort, els qui ja es troben al país dels morts, els qui ja no tenen dins el pit l’alè de vida, no reconeixeran pas la teva glòria i la teva justícia.
18. Tan sols reconeixerà la teva glòria i la teva justícia el qui té l’ànima molt afligida, el qui camina afeblit i amb el cap baix, que té els ulls esllanguits i l’ànima afamada.
19. Senyor, Déu nostre, implorem la teva misericòrdia no pas invocant els mèrits dels nostres pares i dels nostres reis.