20. De fet, has abocat sobre nosaltres la teva indignació, tal com havies predit pels teus servents, els profetes, quan ens deien:
21. “Això diu el Senyor: Sotmeteu-vos al rei de Babilònia i serviu-lo, i podreu viure al país que vaig donar als vostres pares.
22. Però si no escolteu el que diu el Senyor, si no us sotmeteu al rei de Babilònia,
23. jo, el Senyor, faré callar en els pobles de Judà i a les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia: tot el país quedarà desolat, sense habitants.”
24. »Nosaltres no hem escoltat el que tu ens deies, no ens hem sotmès al rei de Babilònia, i tu has complert les amenaces que ens havies anunciat per boca dels teus servents, els profetes: els ossos dels nostres reis, els ossos dels nostres pares han estat trets dels sepulcres;
25. mireu-los ara, exposats a la calor del dia i al fred de la nit, ells, que després de moltes sofrences havien mort de fam, per l’espasa, o deportats.
26. I el temple que portava el teu nom, l’has deixat en l’estat que avui es troba, per la maldat del poble d’Israel i de Judà.
27. »Tanmateix, Senyor Déu nostre, t’has comportat amb nosaltres com escau a la teva moderació i a la teva gran misericòrdia,
28. tal com havies promès per boca del teu servent Moisès el dia que li vas ordenar d’escriure la teva Llei en presència dels fills d’Israel. Tu els vas dir:
29. “Si no escolteu la meva veu, aquesta multitud tan immensa es convertirà en una petita cosa enmig de les nacions on els dispersaré.
30. Ja sé que no m’escoltaran, perquè són un poble que va a la seva. Però en el país on viuran deportats, acabaran reflexionant.
31. Llavors comprendran que jo sóc el Senyor, el seu Déu. Allà els donaré un cor ben disposat i unes orelles que hi sentin.