17. Obre els ulls i mira: els qui han mort, els qui ja es troben al país dels morts, els qui ja no tenen dins el pit l’alè de vida, no reconeixeran pas la teva glòria i la teva justícia.
18. Tan sols reconeixerà la teva glòria i la teva justícia el qui té l’ànima molt afligida, el qui camina afeblit i amb el cap baix, que té els ulls esllanguits i l’ànima afamada.
19. Senyor, Déu nostre, implorem la teva misericòrdia no pas invocant els mèrits dels nostres pares i dels nostres reis.
20. De fet, has abocat sobre nosaltres la teva indignació, tal com havies predit pels teus servents, els profetes, quan ens deien:
21. “Això diu el Senyor: Sotmeteu-vos al rei de Babilònia i serviu-lo, i podreu viure al país que vaig donar als vostres pares.
22. Però si no escolteu el que diu el Senyor, si no us sotmeteu al rei de Babilònia,
23. jo, el Senyor, faré callar en els pobles de Judà i a les places de Jerusalem els crits de joia i de festa, el cant del nuvi i de la núvia: tot el país quedarà desolat, sense habitants.”
24. »Nosaltres no hem escoltat el que tu ens deies, no ens hem sotmès al rei de Babilònia, i tu has complert les amenaces que ens havies anunciat per boca dels teus servents, els profetes: els ossos dels nostres reis, els ossos dels nostres pares han estat trets dels sepulcres;
25. mireu-los ara, exposats a la calor del dia i al fred de la nit, ells, que després de moltes sofrences havien mort de fam, per l’espasa, o deportats.