1. Aquest és el llibre que va escriure Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, fill de Sedecies, fill d’Hasadies, fill d’Helcies. El va escriure a Babilònia,
2. el dia set del mes, en el cinquè aniversari de la conquesta i l’incendi de Jerusalem per part dels caldeus.
3. Baruc va llegir el missatge d’aquest llibre en presència de Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, i davant de tot el poble, que s’havia reunit per a la lectura del llibre.
4. Hi eren tots els qui vivien a Babilònia, prop del canal de Migjorn: autoritats, prínceps de sang reial, ancians i tot el poble, grans i petits.
5. Tots ploraven davant el Senyor, dejunaven i pregaven.
6. Després van fer una col·lecta segons les possibilitats de cadascú
7. i enviaren els diners a Jerusalem, al sacerdot Joaquim, fill d’Helcies i nét de Salom, als sacerdots i a tot el poble que era amb ells a Jerusalem.
8. Anteriorment, el dia deu del mes de sivan, Baruc havia agafat els objectes del temple del Senyor que s’havien endut del santuari, amb la intenció de tornar-los a Judea. Eren els objectes de plata que havia manat de fer el rei de Judà, Sedecies, fill de Josies,
9. després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia deportat des de Jerusalem Jeconies i els homes de govern, els menestrals, les autoritats i la gent del poble.
10. Tots aquells van dir: «Us enviem diners perquè compreu víctimes per als holocaustos i per als sacrificis pel pecat. Compreu també encens. Prepareu ofrenes i presenteu-ho tot sobre l’altar de Déu, Senyor nostre,
11. pregant per Nabucodonosor, rei de Babilònia, i pel seu fill Baltasar. Que visquin tant de temps com duri el cel sobre la terra!
12. Que el Senyor ens doni força i ens il·lumini perquè visquem a l’ombra de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i del seu fill Baltasar. Que els puguem servir molts anys gaudint de la seva benvolença.
13. Pregueu també per nosaltres al Senyor Déu nostre. Hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i la seva indignació i el seu enuig no s’han allunyat de nosaltres fins al dia d’avui.
14. Llegiu el llibre que us enviem i proclameu-lo en el temple del Senyor el dia de la festa i els dies que cregueu oportuns.»
15. «Tu ets just, Senyor Déu nostre. Som nosaltres els qui ens hem d’avergonyir com fem avui. Nosaltres, els homes de Judà i els habitants de Jerusalem,