2. Veient que les llagostes acabarien devorant tota l’herba del país, jo vaig dir:– Senyor Déu, vulgues perdonar! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit?
3. El Senyor se’n va desdir i digué:– No es complirà.Ho diu el Senyor.
4. El Senyor Déu em va fer veure com convocava el foc perquè executés el seu judici: havia d’eixugar les aigües abismals i assecar així tots els conreus.
5. Però jo vaig dir:– Senyor Déu, atura’t! Si no, com podrà sobreviure el poble de Jacob, que és tan petit?
6. El Senyor se’n va desdir i digué:– Tampoc no es complirà.Ho diu el Senyor Déu.
7. Encara em va fer veure com ell, el Senyor, estava dret sobre un mur ben aplomat i tenia una plomada a la mà.
8. Ell em preguntà:– Què veus, Amós?Vaig respondre:– Una plomada.El Senyor digué:– Mira, he posat la plomada al centre d’Israel, el meu poble, i ja no el tornaré a perdonar.
9. Devastaré els recintes sagrats dels descendents d’Isaac, derrocaré els santuaris d’Israel i m’alçaré amb l’espasa contra la dinastia de Jeroboam.
10. Amassià, sacerdot de Betel, va enviar aquest missatge a Jeroboam, rei d’Israel: «Amós conspira contra tu dintre mateix d’Israel. El país no pot tolerar més el que ell diu.
11. Això és el que Amós profetitza:»Jeroboam moriràvíctima de l’espasa,i el poble d’Israel serà deportat,serà deportat lluny de la seva pàtria.»
12. Després Amassià va dir a Amós:– Vident, vés-te’n d’aquí, fuig al país de Judà i guanya-t’hi el pa fent de profeta,