17. Jo us castigava enviant la secada, les malures i la calamarsa sobre els vostres conreus, però vosaltres no pensàveu en mi. Ho dic jo, el Senyor.
18. Doncs bé, reflexioneu sobre el que us passarà d’avui endavant. Mireu què us passarà des d’ara, des del dia vint-iquatre del mes novè, i què us passava el dia que vau posar els fonaments del temple del Senyor.
19. Quina llavor hi queda, al graner? Fins la vinya, la figuera, el magraner i l’olivera no han produït res! Però sapigueu que, des d’avui, jo els beneiré.
20. El mateix dia vint-i-quatre d’aquell mes, el Senyor va comunicar la seva paraula a Ageu per segona vegada. Li digué:
21. – Digues al governador de Judà Zorobabel: “Faré tremolar el cel i la terra,
22. bolcaré els trons dels reialmes i anorrearé el poder dels regnes estrangers. Bolcaré els carros de guerra amb els seus guerrers, cauran per terra els cavalls i els cavallers i es mataran amb l’espasa els uns als altres.
23. Aquell dia, ho dic jo, el Senyor de l’univers, et prendré, servent meu Zorobabel, fill de Xealtiel, perquè siguis el meu segell personal. Ho dic jo, el Senyor. Jo t’he escollit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.”