21. Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent.
22. Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar.
23. Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d’Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble, per donar-los una anomenada, per obrar a favor d’ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t’havies rescatat d’Egipte, altres nacions amb els seus déus.
24. Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu.
25. Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa.
26. Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu;
27. perquè tu, Senyor de l’univers, Déu d’Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària.
28. Tu, Senyor Déu, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat. Tu, que has comunicat al teu servent aquesta bona promesa,