19. I com si això, Senyor Déu, encara et semblés poca cosa, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en els temps futurs. Quin designi tan gran per a un home, Senyor Déu!
20. Què més podria dir-te encara David? Tu, Senyor Déu, coneixes el teu servent.
21. Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent.
22. Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar.
23. Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d’Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble, per donar-los una anomenada, per obrar a favor d’ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t’havies rescatat d’Egipte, altres nacions amb els seus déus.
24. Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu.
25. Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa.