9. Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?»
10. I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, que era de Gat.
11. L’arca del Senyor va estar tres mesos a la casa d’Obed-Edom, i el Senyor el va beneir, a ell i a tota la seva família.
12. Van fer saber al rei David que el Senyor, gràcies a l’arca de Déu, havia beneït la família d’Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l’arca de Déu de la casa d’Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d’una gran festa.
13. Quan els portants de l’arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó.
14. David, vestit només amb una túnica de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor.
15. Ell i tota la gent d’Israel acompanyaven l’arca del Senyor enmig d’aclamacions i al so dels corns.
16. Quan l’arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, s’ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant davant el Senyor, el menyspreà dins el seu cor.
17. Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió.
18. Després d’oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l’univers
19. i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d’Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se’n tornà a casa seva.
20. També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i liva dir:– Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol!
21. David li va contestar:– Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble.
22. I estic disposat a deshonrar-me més encara, i a rebaixar-me jo mateix. Però les criades de qui parles, segur que elles m’honraran.
23. Mical, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill.