9. Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no faig que es compleixi en David allò que el Senyor li va jurar:
10. que trauria la reialesa de la casa de Saül i consolidaria el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba.
11. Ixbóixet no va ser capaç de respondre ni paraula a Abner, de por que li tenia.
12. Abner va enviar missatgers de part seva a David per dir-li:– Per a qui ha de ser el país? Fes un pacte amb mi, i jo t’ajudaré perquè tot Israel es passi al teu costat.
13. David respongué:– D’acord, faré un pacte amb tu. Però una cosa t’exigeixo: no et rebré si, quan vinguis a trobar-me, no em portes Mical, la filla de Saül.
14. D’altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li:– Torna’m la meva esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.
15. Ixbóixet va ordenar que la prenguessin al seu marit Paltiel, fill de Laix.
16. El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué:– Vés, torna-te’n.I ell se’n va tornar.
17. Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit:– Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18. Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d’ell: “Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics.”
19. Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
20. Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21. Abner va assegurar a David:– Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
22. Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau.