30. Joab i el seu germà Abisai van assassinar Abner perquè aquest havia matat Assahel, germà d’ells, en la batalla de Gabaon.
31. David va manar a Joab i a tot el poble que era amb ell a Hebron:– Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i feu dol per Abner.El rei David anava darrere el fèretre.
32. Quan van enterrar Abner a Hebron, es lamentava i plorava a la vora del sepulcre, i també tot el poble plorava.
33. Aleshores el rei va entonar aquesta complanta per Abner:«¿Havia de ser, la d’Abner,una mort sense glòria?
34. Les teves mans no estaven lligades,ni els teus peus encadenats.Has caigut com els qui cauenen mans d’uns criminals.»I tot el poble va reprendre el plany per ell.
35. Després volien que David mengés alguna cosa. Encara era de dia. Però David va fer aquest jurament:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si tasto pa o qualsevol altra cosa abans de la posta de sol.
36. Tot el poble ho va saber i va trobar-ho bé, com trobava bé qualsevol cosa que el rei fes.
37. Aquell dia, no sols el seu poble, sinó també tot Israel va comprendre que no havia estat cosa del rei l’assassinat d’Abner, fill de Ner.