19. Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
20. Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21. Abner va assegurar a David:– Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
22. Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau.
23. En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l’havia acomiadat i se n’havia anat en pau.
24. Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:– Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament?
25. Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.
26. Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà.
27. Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
28. Així que David ho va saber, exclamà:– Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Ab-ner, fill de Ner.