16. El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué:– Vés, torna-te’n.I ell se’n va tornar.
17. Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit:– Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18. Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d’ell: “Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics.”
19. Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
20. Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21. Abner va assegurar a David:– Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
22. Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau.
23. En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l’havia acomiadat i se n’havia anat en pau.
24. Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:– Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament?
25. Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.