14. D’altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li:– Torna’m la meva esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.
15. Ixbóixet va ordenar que la prenguessin al seu marit Paltiel, fill de Laix.
16. El seu marit la va acompanyar, plorant al seu darrere, fins a Bahurim. Allà Abner li digué:– Vés, torna-te’n.I ell se’n va tornar.
17. Abner havia parlamentat amb els ancians d’Israel i els havia dit:– Ja fa temps que desitgeu tenir David per rei.
18. Feu-ho ara, perquè el Senyor va proclamar, a propòsit d’ell: “Per mitjà del meu servent David salvaré Israel, el meu poble, del poder dels filisteus i de tots els seus enemics.”
19. Abner havia parlat també amb els benjaminites, i després va anar a Hebron a comunicar a David el parer de la gent d’Israel i de tot Benjamí.
20. Abner anà, doncs, a trobar David a Hebron amb una escorta de vint homes. David va convidar a taula Abner amb els seus acompanyants.
21. Abner va assegurar a David:– Faré que tot Israel s’aplegui entorn del rei, el meu senyor. Faran un pacte amb tu i tu seràs el rei de tots, tal com desitges.David acomiadà Abner, i aquest se’n va anar en pau.
22. Justament els homes de David i de Joab arribaven d’una incursió, portant molt de botí. Abner ja no era a Hebron amb David; aquest l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau.
23. En arribar Joab amb les seves tropes, li van explicar que Abner, el fill de Ner, havia estat amb el rei i que el rei l’havia acomiadat i se n’havia anat en pau.
24. Llavors Joab anà a trobar el rei i li digué:– Què has fet? Diuen que Abner ha vingut a veure’t. Com és, doncs, que l’has acomiadat i ell se n’ha anat tranquil·lament?
25. Ja coneixes Abner, fill de Ner: ha vingut a afalagar-te per espiar els teus moviments i assabentar-se de tot el que fas.
26. Sortint de casa de David, Joab envià missatgers a Abner i, sense que David ho sabés, el va fer tornar des de la cisterna de Sirà.
27. Quan Abner hagué tornat a Hebron, Joab el va prendre a part, a l’entrada de la porta de la ciutat, com per parlar-li amb tota reserva, i allà el va ferir mortalment al ventre, per venjar la sang del seu germà Assahel.
28. Així que David ho va saber, exclamà:– Jo i el meu tron som per sempre innocents, davant el Senyor, de la sang d’Ab-ner, fill de Ner.