4. Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab i als oficials de l’exèrcit. Aquests van sortir de la presència del rei i anaren a fer el cens de tots els israelites.
5. Després de passar el Jordà, començaren a Aroer i, des de la ciutat que hi ha al fons de la vall, van continuar per Gad fins a Jazer.
6. Van arribar a Galaad i al territori hitita, a Cadeix. Acabat anaren a Daniàan i rodalia, en direcció a Sidó.
7. Després de passar per la ciutadella de Tir i per totes les ciutats dels hivites i dels cananeus, anaren a sortir al Nègueb de Judà, a Beerxeba.
8. Havien recorregut tot el país en nou mesos i vint dies, i van tornar a Jerusalem.
9. Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l’espasa, i cinc-cents mil a Judà.
10. Però llavors David va sentir remordiments d’haver fet el cens i va confessar al Senyor:– He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid!
11. L’endemà al matí, quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:
12. – Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
13. Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:– Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
14. David va dir a Gad:– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.