12. – Vés i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
13. Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:– Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
14. David va dir a Gad:– Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes.
15. Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes.
16. Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble:– Prou! Atura la mà!L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu.
17. Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:– Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
18. Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:– Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
19. David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit.
20. De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell