4. serà lluminós com l’albada,com el sol que despunta a l’horitzó;serà una albada sense núvols,resplendor que, passada la pluja,fa créixer l’herbei de la terra.
5. »Així serà la meva dinastia davant de Déu.Ell m’ha concedit una aliança eterna,en tot ordenada i segura.Les meves victòries, els meus anhels,¿no és ell qui els duu a terme?
6. »Però la gent de mala menasón com els cards que es llencen;ningú no els toca amb les mans.
7. I si algú s’hi acosta,és per apilar-los amb la forca;hi posa foc i els crema allà mateix.»
8. Aquests són els noms dels herois de David:Ixbaal, l’hacmonita, anomenat també Adinó, l’esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents homes.
9. El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d’un home d’Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de David es van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre’ls, i els homes d’Israel es van retirar.
10. Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí.
11. El seguia Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties, i l’exèrcit va fugir.
12. Però Xamà es va plantar al mig d’aquell camp, va defensar-lo i derrotà els filisteus. La victòria que li va donar el Senyor fou també extraordinària.
13. Un dia, en temps de la sega, aquests tres, que eren dels principals herois, baixaren a trobar David a la cova d’Adul·lam mentre un escamot de filisteus estava acampat a la vall dels Rafaïtes.
14. David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea.
15. David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:– Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!
16. Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor,
17. mentre deia:– Déu me’n guard, de beure-la. Aquesta aigua és la sang d’uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida.David, doncs, no en volgué beure.Això és el que van fer aquells tres herois.
18. Abisai, germà de Joab i fill de Seruià, també era un dels principals herois. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, i es va fer famós al costat d’aquells tres.