1. Aquestes foren les darreres paraules de David:«Oracle de David, fill de Jessè,oracle de l’homeplantat al cim més alt,l’ungit del Déu de Jacob,que Israel canta de bon grat.
2. En mi parla l’esperit del Senyor,tinc a la boca les seves paraules.
3. Ho ha dit el Déu d’Israel,la Roca d’Israel que m’ha parlat:Si és just el qui governa,si governa amb temor de Déu,
4. serà lluminós com l’albada,com el sol que despunta a l’horitzó;serà una albada sense núvols,resplendor que, passada la pluja,fa créixer l’herbei de la terra.
5. »Així serà la meva dinastia davant de Déu.Ell m’ha concedit una aliança eterna,en tot ordenada i segura.Les meves victòries, els meus anhels,¿no és ell qui els duu a terme?
6. »Però la gent de mala menasón com els cards que es llencen;ningú no els toca amb les mans.
7. I si algú s’hi acosta,és per apilar-los amb la forca;hi posa foc i els crema allà mateix.»
8. Aquests són els noms dels herois de David:Ixbaal, l’hacmonita, anomenat també Adinó, l’esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents homes.
9. El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d’un home d’Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de David es van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre’ls, i els homes d’Israel es van retirar.
10. Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí.
11. El seguia Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties, i l’exèrcit va fugir.