1. Després d’això, David va consultar el Senyor en aquests termes:– ¿Convé que pugi en alguna de les ciutats de Judà?El Senyor li respongué:– Sí, puja-hi.David va preguntar:– A quina he de pujar?La resposta va ser:– A Hebron.
2. David va pujar-hi amb les seves dues dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel.
3. David va fer pujar també tota la seva tropa, cadascú amb la seva família, i tots ells es van establir als pobles de la rodalia d’Hebron.
4. Allà anaren a trobar-lo els prohoms de Judà i ungiren David com a rei de Judà.Van fer saber a David que la gent de Jabeix-Galaad havien enterrat Saül.
5. Llavors David va enviar-los uns missatgers per dir-los:– Beneïts sigueu del Senyor, vosaltres que heu fet aquesta obra de misericòrdia amb Saül, el vostre senyor, i l’heu enterrat!
6. Que el Senyor sigui sempre fidel i misericordiós amb vosaltres. Per part meva, jo també us tractaré bé, perquè heu fet aquesta obra bona.
7. I ara tingueu coratge i sigueu valents. És veritat que Saül, el vostre senyor, és mort, però el casal de Judà m’ha ungit a mi com a rei seu.
8. Abner, fill de Ner, general en cap de l’exèrcit de Saül, va prendre Ixbóixet, fill de Saül, el va portar a Mahanaim
9. i el va fer rei de Galaad, dels aixurites, de Jizreel, d’Efraïm, de Benjamí i de tot Israel.
10. Ixbóixet, fill de Saül, tenia quaranta anys quan començà a regnar a Israel. Va ser rei dos anys. Però els de Judà eren partidaris de David.
11. El temps que David fou rei de Judà a Hebron va ser de set anys i sis mesos.