30. El rei li va respondre:– No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
31. Mefibóixet va dir al rei:– Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
32. Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadarse del rei allà mateix.
33. Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
34. El rei va dir a Barzil·lai:– Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.
35. Barzil·lai va respondre al rei:– Quants anys de vida em queden, perquè pugi ara amb el rei a Jerusalem?
36. Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.
37. El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m’ha de donar el rei?
38. Permet, doncs, que me’n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.
39. El rei li va dir:– Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.
40. Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.
41. El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la meitat dels d’Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.
42. Llavors tots els homes d’Israel van presentar-se al rei per dir-li:– Com és que els nostres germans de Judà t’han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teva família i tots els homes que t’acompanyen?
43. Tots els homes de Judà van replicar als d’Israel:– És que el rei és parent nostre. No us indigneu, que ni hem menjat res que ens hagi donat el rei ni n’hem tret cap profit.
44. Els d’Israel van replicar als de Judà:– Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per què ens menyspreeu? ¿No vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei?Les paraules de la gent de Judà havien estat encara més dures que les paraules de la gent d’Israel.