Antic Testament

Nou Testament

2 Samuel 19:3-22 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

3. Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l’exèrcit, perquè s’havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

4. Els soldats, aquell dia, van entrar d’amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla.

5. El rei s’havia cobert la cara i cridava amb veu forta:– Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!

6. Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei:– Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t’acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.

7. Estimes els qui t’odien i odies els qui t’estimen. Avui deixes ben clar que, per a tu, no hi ha ni generals ni soldats. Ara veig que si avui Absalom fos viu i tots nosaltres morts, tu ho trobaries bé.

8. Aixeca’t i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n’hi haurà cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fóra la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.

9. Llavors el rei es va alçar i anà a asseure’s al portal. Entre els soldats va córrer la notícia:– El rei s’ha assegut al portal!I tots van acudir-hi.Els d’Israel, partidaris d’Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.

10. I, per totes les tribus d’Israel, la gent discutia dient:– El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d’Absalom.

11. Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què esperem, doncs, a fer tornar el rei?

12. Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar:– Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: “¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d’ell?

13. Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”

14. Després digueu a Amassà: “¿No ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exèrcit, en comptes de Joab.”

15. David va moure així el cor de tot Judà, com si fossin un sol home, i van invitar el rei a tornar, amb tots els seus partidaris.

16. Camí de tornada, el rei va arribar al Jordà. Els de Judà havien anat a Guilgal a rebre el rei i ajudar-lo a travessar el riu.

17. Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, va afanyar-se també a baixar amb els homes de Judà per rebre David.

18. L’acompanyaven mil benjaminites i Sibà, l’administrador de la casa de Saül, amb els seus quinze fills i els seus vint mossos. Ells es van llançar dintre el Jordà davant el rei

19. per fer travessar l’embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordà, Ximí, fill de Guerà, se li va tirar als peus

20. i li va dir:– Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!

21. Aquest servent teu reconeix que va pecar, però per això avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor.

22. Abisai, fill de Seruià, va intervenir-hi dient:– ¿És aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l’ungit del Senyor?

Llegir capítol complet 2 Samuel 19