3. Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l’exèrcit, perquè s’havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.
4. Els soldats, aquell dia, van entrar d’amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla.
5. El rei s’havia cobert la cara i cridava amb veu forta:– Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!
6. Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei:– Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t’acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.
7. Estimes els qui t’odien i odies els qui t’estimen. Avui deixes ben clar que, per a tu, no hi ha ni generals ni soldats. Ara veig que si avui Absalom fos viu i tots nosaltres morts, tu ho trobaries bé.
8. Aixeca’t i surt a dir unes paraules sentides als teus combatents. Et juro pel Senyor que, si no ho fas, no n’hi haurà cap que passi aquesta nit amb tu! Aquesta fóra la pitjor situació de totes les que has passat des de jove fins ara.
9. Llavors el rei es va alçar i anà a asseure’s al portal. Entre els soldats va córrer la notícia:– El rei s’ha assegut al portal!I tots van acudir-hi.Els d’Israel, partidaris d’Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.
10. I, per totes les tribus d’Israel, la gent discutia dient:– El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d’Absalom.
11. Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què esperem, doncs, a fer tornar el rei?
12. Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar:– Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: “¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d’ell?
13. Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”
14. Després digueu a Amassà: “¿No ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exèrcit, en comptes de Joab.”