19. per fer travessar l’embarcació que portava la família reial i per complir tot el que el rei manés. Així que el rei hagué passat el Jordà, Ximí, fill de Guerà, se li va tirar als peus
20. i li va dir:– Que el meu senyor no em tingui en compte la culpa i no es recordi del meu mal comportament el dia que el meu senyor, el rei, sortia de Jerusalem. Que el rei no em guardi rancor!
21. Aquest servent teu reconeix que va pecar, però per això avui he estat el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre el rei, el meu senyor.
22. Abisai, fill de Seruià, va intervenir-hi dient:– ¿És aquesta una raó per a no matar Ximí, ell que va maleir l’ungit del Senyor?
23. Però David va respondre:– Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Per què us poseu avui a fer d’acusadors? ¿Es pot matar algú a Israel justament avui? ¿No sé de cert que avui jo sóc rei d’Israel?
24. El rei va dir a Ximí:– No moriràs.I li ho va jurar.
25. També Mefibóixet, nét de Saül, havia baixat a rebre David. No s’havia rentat els peus, ni s’havia arreglat la barba, ni s’havia canviat de roba, des del dia que el rei havia sortit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment.
26. Quan va arribar allà on era el rei, aquest li digué:– Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?
27. Ell respongué:– Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és esguerrat.