1. Aleshores el rei s’estremí, va pujar dalt a la cambra del portal de la ciutat i va esclatar en plors. I caminava amunt i avall tot cridant:– Fill meu! Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, Absalom, fill meu!
2. Van comunicar a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom.
3. Aquell dia, la victòria es va convertir en dol per a tot l’exèrcit, perquè s’havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.
4. Els soldats, aquell dia, van entrar d’amagat a la ciutat, avergonyits com un exèrcit que ha fugit de la batalla.
5. El rei s’havia cobert la cara i cridava amb veu forta:– Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!
6. Llavors Joab va entrar a la cambra i digué al rei:– Avui cobreixes de vergonya tots els teus soldats, que t’acaben de salvar la vida, tant a tu com als teus fills i filles, dones i concubines.