19. La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res.
20. Els homes d’Absalom van arribar en aquella casa i preguntaren a la mestressa:– On són Ahimaas i Jehonatan?La dona els respongué:– Han passat enllà, en direcció a la rasa que recull l’aigua.Els van buscar, sense trobar-los, i se’n tornaren a Jerusalem.
21. Quan van ser fora, ells dos van sortir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren:– Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!
22. David, amb tota la gent que l’acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordà, i a la matinada no quedava ningú que no hagués travessat.
23. Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
24. Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel.
25. Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.
26. La gent d’Israel i Absalom van acampar en el territori de Galaad.
27. Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim,
28. van portar màrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,
29. mel, mató, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seva tropa perquè en mengessin. Deien: «Aquesta gent està fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»