17. Jehonatan i Ahimaas s’esperaven a la font de Roguel. La criada anà a avisar-los que portessin el missatge al rei David, perquè ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat.
18. Però un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se’n van anar corrents, arribaren a Bahurim, a casa d’un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dintre.
19. La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res.
20. Els homes d’Absalom van arribar en aquella casa i preguntaren a la mestressa:– On són Ahimaas i Jehonatan?La dona els respongué:– Han passat enllà, en direcció a la rasa que recull l’aigua.Els van buscar, sense trobar-los, i se’n tornaren a Jerusalem.
21. Quan van ser fora, ells dos van sortir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren:– Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!
22. David, amb tota la gent que l’acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordà, i a la matinada no quedava ningú que no hagués travessat.
23. Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
24. Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel.
25. Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.