1. Ahitófel va dir encara a Absalom:– Deixa’m prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David.
2. Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré.
3. Després faré que torni a tu tota aquella gent, com en altre temps tots van tornar a l’home que tu ara persegueixes. I tot el poble viurà en pau.
4. Aquest consell va plaure a Absalom i a tots els ancians d’Israel.
5. Però Absalom va dir:– Crideu també Huixai, l’arquita, i sentirem igualment què ens aconsella ell.
6. Huixai es va presentar a Absalom, i aquest li digué:– Ahitófel ha proposat tal i tal cosa. ¿És convenient de seguir el seu pla? En cas que no, tu què proposes?
7. Huixai va respondre a Absalom:– Aquesta vegada, el consell d’Ahitófel no és bo.
8. Huixai va prosseguir:– Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes són excel·lents guerrers i que ara estan rabiosos com una óssa a qui han pres les cries. A més, el teu pare, guerrer experimentat, no passarà la nit amb les tropes.
9. A hores d’ara deu estar amagat en una cova o qui sap on. Només caldria que de bon començament hi hagués alguna baixa entre els teus perquè s’escampés la notícia que els partidaris d’Absalom han estat derrotats.
10. Llavors, fins i tot els més valents, coratjosos com lleons, es desmoralitzarien, perquè tot Israel sap que el teu pare és un gran guerrer i que les seves tropes són valentes.
11. Jo t’aconsello això: concentra aquí tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, una multitud nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar, i surt tu mateix a combatre amb ells.
12. Atraparem David, onsevulla que es trobi, i li caurem al damunt com la rosada que cobreix la terra, i ni d’ell ni dels seus partidaris no en quedarà res.
13. I si es refugia en una ciutat, tot Israel hi acudirà amb cordes i arrossegarem la ciutat fins al torrent, fins que no en quedi ni la pedra més petita.