9. Abisai, fill de Seruià, va dir al rei:– Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.
10. Però el rei va respondre:– Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
11. Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:– Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12. Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
13. David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
14. El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.
15. Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.
16. Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:– Visca el rei! Visca el rei!
17. Absalom li digué:– ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
18. Huixai li va respondre:– De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.
19. A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.
20. Absalom va dir a Ahitófel:– Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
21. Ahitófel va prendre la paraula:– Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.