11. Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:– Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12. Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
13. David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
14. El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.
15. Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.
16. Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:– Visca el rei! Visca el rei!
17. Absalom li digué:– ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?