5. I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava.
6. Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
7. Passats quatre anys, Absalom va dir al rei:– Permet que me’n vagi a Hebron a complir una prometença que vaig fer al Senyor.
8. Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
9. El rei li va respondre:– Vés-te’n en pau.Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron.
10. Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donessin aquesta consigna:– Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!
11. Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració.
12. Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
13. Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom.
14. Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:– Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
15. Els consellers del rei li van respondre:– Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
16. El rei va sortir a peu, amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau.
17. El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar.