27. El rei digué encara al sacerdot Sadoc:– Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar, es quedin amb vosaltres.
28. Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà fins que em digueu alguna cosa.
29. Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
30. David va emprendre la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant.
31. Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:– Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel!
32. Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol.
33. David va dir-li:– Si véns amb mi, més aviat em faràs nosa.
34. Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel.
35. Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei.